A la fi del segle XIX i principis del XX a Elx, la producció de sabó encara tenia un buit a l'economia del municipi. Una gran quantitat d'oliveres, i l'excés d'oli, va impulsar aquesta indústria diversos segles arrere i, amb ella, el gust dels il·licitans per les olives.

Als territoris amb majors plantacions d'oliveres sol desenvolupar-se la producció d'oli d'oliva, però també l'elaboració d'olives, com adobats i conserves. I Elx no va ser una excepció, algunes famílies il·licitanes es van especialitzar en l'art de conservar les olives i altres productes vegetals; impulsant així un nou comerç a nivell local.

Un d'aqueixos punts de venda d'olives i adobats, José Gómez, Olives i adobats, va estar des dels anys 60 al Mercat Central, en la Plaça de la Fruita. En aquests anys, el lloc no era més que un mostrador amb recipients de fang i, al seu interior, olives partides, olives negres, en salmorra, les de cuquillo, la sevillana, els estatges, tápenas (tàperes), cebes en vinagre…, entre altres adobats El costum de l'època era servir aquests productes embolicats en cartutxos de paper, que s'omplien a petició de la clientela; és per açò que no podien portar-se les olives amb el seu brou, ja que el paper no resistiria tal quantitat d'humitat.

Era costum demanar la vegada en aquest tipus de llocs o petits locals, doncs hi havia molta clientela i era una bona forma de portar un control dels torns. Un dels costums en aquest negoci en particular era agafar un grapat d'olives mentre es feia cua, perquè l'espera anara més amena.

Després de 60 anys el negoci segueix en actiu a dia d'avui, sent la filla del fundador, Loli Gómez, juntament amb el seu home, José Manuel Barceló, els encarregats de regentar el lloc d'adobats en la seua nova ubicació en el centre de la ciutat.

Autor: Borja Guilló, tècnic del Museu Escolar.